UNA UTOPIA, LA NOSTRA

 El nostre col·lectiu, l'Escola Pia, treballem a partir d'un compromís compartit que refem i actualitzem contínuament. El gran repte és saber adequar el missatge calassanci al moment present, fet que ens obliga a posar una mirada atenta en tot el que passa a la societat i a l'escola i a prendre, el més encertadament possible, decisions que portin a una intervenció educativa real a l’aula, modificant si cal la nostra pràctica educativa.

Fer procés és important, però també ho és actuar per avançar i fer que aquest avançar sigui sempre des de la complicitat, des de la confiança mútua i des de l'acceptació de l'error com un instrument de millora, amb un únic objectiu comú: ajudar a créixer les persones, servir la societat i fer església, i ho fem des de fa ja 300 anys

La construcció harmònica de la persona és un llarg procés de treball que dura tota la vida.

Educar-nos, uns i altres, és un bon camí. La nostra coherència ens porta a voler una intervenció educativa ben documentada i definida.

 AIXÍ, DONCS, TREBALLEM A TRAVÉS DE…

Un projecte d'escola respectuós amb les persones que reculli la participació i les millors iniciatives de tots els qui hi participen, en el marc d'una proposta cristiana clara, oberta, atractiva i dinamitzadora de la persona.

 Una acció educativa que doni protagonisme a l'alumne i que faci de la relació mestre-alumne l'element central.

Una formació acadèmica consistent, realista, actualitzada, innovadora i atenta a les necessitats específiques i a la situació de l'alumne.

 Una orientació gradual cap al món del treball, en contacte amb l'entorn social.

 Una organització que, alhora, concentri recursos, formació i esforços per al futur i potenciï les iniciatives i l'autonomia corresponsable de les escoles arrelades al seu entorn.

Un ensenyament concertat amb l'administració educativa, sempre que sigui possible, expressió del servei públic de l'educació que volem fer.

 En base a això actuem i ho fem, a través d’indicadors, que centrem en tres àmbits:

 l L’ALUMNE que volem ha de ser capaç de «desenvolupar la seva personalitat», d’«actuar per millorar la societat» i de «construir coneixement».

 l L’EDUCADOR ha de ser capaç d’«implicar-se personalment amb la Institució i amb l’equip», de «relacionar-se personalment a l’aula i a l’escola» i de «dissenyar activitats d’ensenyament-aprenentatge».

 l L’ORGANITZACIÓ de «l’aula i de l’escola» ha de respondre i facilitar el que volem amb un model de gestió dels recursos justa, acurada i solidària.

Cal que aquesta actuació, atenta a la pròpia escola i a tot el col·lectiu, ens porti a una intervenció real, directa i avaluable, tant a l'aula com a l'escola. Definim i acordem aquesta actuació en tres línies, complementàries i interdependents, que ens ajudaran a traduir les idees en accions perquè la nostra pràctica educativa s’apropi als principis definits i expressats en diferents documents.

 Les tres línies són:

 1. QUALITAT vs QUANTITAT

Seleccionar i triar en funció dels principis establint objectius clars, concrets i avaluables.

Cada vegada es demana més a l’escola però, tot no es pot fer ni amb la mateixa intensitat ni amb la mateixa qualitat. Saber seleccionar allò que és important i urgent però viable és una tasca indispensable a l'escola d'avui, per triar i decidir què considerem important, sempre en funció d’allò que volem.

2. SEQÜÈNCIA FORMATIVA

Entendre la Seqüència Formativa com un instrument d’anàlisi de la realitat (un esquema intern en la ment de l’educador) permet pensar què farem i el per què, en tres moments diferenciats: abans (la planificació), durant (la implementació) i

després (l'avaluació).

Els educadors hem de ser pensadors estratègics. La seqüència és l’eina que ens permet d’organitzar, de planificar i de pensar la nostra intervenció educativa a l'aula i a l’escola en el procés d’ensenyament-aprenentatge dels nostres alumnes.

 3. TREBALL EN EQUIP

Compartir el que cadascú sabem, a través de la metodologia de recerca-acció, permet que els projectes es facin realitat perquè, la riquesa està en la diversitat i uns i altres ens complementem amb la diferència i no pas per la uniformitat.

És un fet, cada vegada més evident, que s’ha de treballar en equip promovent la capacitat de posar en comú, des de diferents perspectives, la visió dels fets i de la realitat fent l'esforç d'arribar a acords el més compartits i consensuats possible. Que els equips investiguin sobre la pròpia pràctica i prenguin decisions de millora facilita fer intervencions que responguin a noves necessitats.

 Núria Porta i Comelles

directora